Presentació de la asociació ATC llibertat en la Catalunya Central y la Projecció de la película: Pride (Alliberament)

“Diada internacional per l’Alliberament Lesbià,Gai, persones trans*, bisexuals i intersexuals” a la Catalunya central (Sant Vicenç de Castellet)  i arreu de Catalunya”

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Presentació de la asociació ATC llibertat en la Catalunya Central y la Projecció de la película: Pride (Alliberament)

Activitat a la Catalunya central

Dia 25 Juny 2019 Hora 19

Biblioteca Salvador Vives Casajuana;

Sant Vicenç de Castellet

ORGANITZA:AMB EL SOPORT DE

ATC llibertat (Asociació de transsexuals, intersexuals y transgéneres de Catalunya); un espai on donar veu i visibilitat a la col·lectiu, un lloc per celebrar i reivindicar. moviment social i polític que pretén aconseguir la normalització social i l’equiparació de drets de l@s trans. amb els heterosexuals.

Pride (alliberament)

Una pel·lícula més política i, sobretot, amb unes pretensions historiogràfiques que busquen no només recordar uns fets prou feines recordats en general, sinó també crear una certa ressonància amb el present, no tant a la recerca d’un paral·lelisme concret com per encoratjar a l’activisme, a la unió, al compromís.

Així, la pel·lícula ens situa en 1984 en plena vaga minera convocada per la NUM, el Sindicat Nacional de Miners, durant el govern de Margaret Thatcher durant la reconversió i desmantellament que va dur a terme de certes indústries britàniques i que encara avui dia es recorda al país per les lluites, gairebé batalles, que es van a arribar a viure en alguns punts. Però el curiós de Pride és que recupera un fet alguna cosa aïllat però significatiu i va a ser el suport de la LGSM (Lesbians and Gais Support the Miners), quan un grup d’homosexuals encapçalats per Mark Ashton (Ben Schnetzer), militant gai i comunista, que va morir amb només vint anys, decideixen recaptar fons per als miners. No obstant això, el rebuig de les zones mineres als gais va complicar al començament seva iniciativa fins que van decidir posar-se en contacte directament amb un gal·lesos.

L’eclosió resultant entre dues comunitats diferents (el món rural que no accepta als gais), amb algun relat d’iniciació adolescent pel mig (buscant la seva identitat) i la lluita en unió com a forma de vèncer modulen un relat en el qual comèdia i drama es donen la mà predominant el to amable de la primera a una pel·lícula que, sense embuts, pretén arribar al gran públic. No és mala aquesta opció, sobretot si es tenen en compte les seves pretensions reivindicatives sobre la lluita, el compromís i l’associació per aconseguir objectius i canvis. D’aquí el seu estil desinhibit, el seu ritme dinàmic i la seva aposta per un relat que no té dramatisme desaforat. Els responsables de Pride entenen que potser és millor lliurar un discurs ben armat -encara que tendeix en alguns casos a la brotxa gorda- en el qual no es eludeixen els conflictes i les diferències, però en el qual no s’entra massa en el més cru de la història. És una opció que funciona francament bé en Pride, encara que en determinats moments el sentit festiu que recorre tota la pel·lícula acaba desmadrándose i resulta exagerat. Però els seus contrastos cromàtics, el seu ús de la música i les interpretacions transmeten a la perfecció el moment i les idees polítiques que des Pride volen fer arribar al present.

El millor: El dinamisme de la història, que resulta entretinguda de principi a fi i que l’horrible final es salva perquè sona Billy Bragg.

El pitjor: El final si es deixa de banda a Bragg i certs apunts massa emfàtics i prototípics que resten profunditat a la pel·lícula.

Pride (Orgull)

Títol original:  Pride; any 2014: durada: 120 min; país:  Regne Unit Regne Unit: direcció Matthew Warchus: guió:  Stephen Beresford;  música: Christopher Nightingale; Fotografia: Tat Radcliffe repartiment: Ben Schnetzer, Monica Dolan, George MacKay, Bill Nighy, Andrew Scott, Imelda Staunton, Dominic West, Paddy Considine, Joseph Gilgun, Sophie Evans, Jessie Cave, Freddie Fox, Faye Marsay; productora:  Calamity Films; gènere:  Comèdia. drama | Drama social. Comèdia dramàtica. Basat en fets reals. Anys 80. Homosexualitat

Sinopsi: En l’estiu de 1984, sent primera ministra Margaret Thatcher, el Sindicat Nacional de Miners (NUM) convoca una vaga. Durant la manifestació de l’Orgull Gai a Londres, un grup de lesbianes i gais es dedica a recaptar fons per a ajudar les famílies dels treballadors, però el sindicat no accepta els diners. El grup decideix llavors posar-se en contacte directe amb els miners i van a un poblet de Gal·les. Comença així la curiosa història de dues comunitats totalment diferents que s’uneixen per una causa comuna. (FILMAFFINITY)

Premis:

  • 2014: Globus d’Or: Nominada a Millor pel·lícula – Comèdia o musical
  • 2014: Premis BAFTA: Millor debut d’un escriptor, director o productor britànic
  • 2014: British Independent Film Awards (BIFA): 3 premis, incl. Millor pel·lícula. 7 nominacions
  • 2015: Premis Gaudí: Nominada a Millor pel·lícula europea
Crítica:

Peter Travers

Rolling Stone

“Una pel·lícula feta per agradar al públic, en el millor sentit (…) ‘Pride’ no és subtil quan assenyala seus propòsits, però, per desgràcia, són temes que encara necessiten assenyalar

David Rooney

The Hollywood Reporter

“Una vaga desgraciadament separatista a la Gran Bretanya de Margaret Thatcher, promou la improbable unió solidària entre miners assetjats i activistes gais en aquesta commovedora història real”

Javier Ocaña

Diari El País

“De ambiciosa temàtica i desenvolupament mica esquemàtic, ‘Pride’ troba l’emoció quan busca la veritat dels seus personatges, i el ressentiment quan fuig dels problemes per mitjà de bromes que busquen el riure més fàcil.”

Luis Martínez

Diari El Mundo

“‘Pride’ es gaudeix sense voler, emociona sense avassallar, diverteix sense ofendre. Definitivament, aquesta és la pel·lícula que tothom recomanaria a tothom sense la menor possibilitat de penediment.”

Jordi Batlle Caminal

Diari La Vanguardia

“Massa amable en el seu conjunt, amb clímax de dubtós gust, conté, però, interpretacions convincents i moments agraïts

Manuel Kalmanovitz G.

revista Setmana

“Pel·lícula anglesa que retrata càlidament la relació solidària establerta entre gais i lesbianes de Londres amb miners gal·lesos en la vaga de 1985.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s